EL CÒMIC
QUÈ ÉS EL CÒMIC?
El terme còmic és una adaptació de la paraula anglesa còmic (aquesta significa graciós), i és equiparable a una historieta o una novel·la gràfica. Aquest, avui dia és considerat el novè art de les Belles Arts, i aquest és un mitjà d’expressió i comunicació que serveix per transmetre un missatge determinat per l’autor.
El còmic per tant, és una forma d’expressió artística que consisteix en una sèrie d’il·lustracions disposades de manera contínua que mostren al lector un relat d’algun tipus.
HISTÒRIA DEL CÒMIC
Per descobrir l’origen del còmic ens hem d’ubicar molts anys enrere, concretament als papirs de l'antic Egipte, els gravats d’atuells grecs, els frescos de l’imperi Romà, la pintura i els manuscrits medievals, aquests són alguns exemples de petites històries il·lustrades, encara que alguns experts diuen que aquestes no es poden considerar còmics, ja que no tenen cap intenció de continuació.
El còmic és considerat un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental que va sorgir en paral·lel a l’evolució de la premsa com a primer mitjà de comunicació en massa, amb l’aparició de l’empremta el 1446 i la litografia el 1789.
Trobem 3 grans precursors d’aquests al segle XIX van ser:
-
Rudolphe Töpffer: El 1825 il·lustrava relats que escrivia per als seus alumnes, publicats en 1832 i 1837 quan es publica la primera historieta exitosa.
-
Wilhelm Busch: El 1860 publica la història d’un ratolí que es dedicava a pertorbar a la gent
-
George Colomb (Christopher): El 1889 publica La Famille Fenouillard, Le Sapeur Camember, Le Savant Cosinus, etc.
Cap al 1862 a Anglaterra, Francis Barlow utilitza bafarades semblants a banderes o rúbriques a la seva propaganda. Més endavant el 1732 la història William Hogarth contribueix a la il·lustració moralista.
Tant a Europa com a Estats Units recorren a diferents incentius per atreure a la quantitat més gran de lectors i aconseguir controlar el mercat. Llavors, en aquest context sorgeixen les sèries primàries que van establir les bases del còmic actual van ser Hogan’s Alley el 1895, de Outcault protagonitzada per THE YELLOW KID, el 8 d’abril el 1893, The Katzenjammer Kids de Rudolph Dirks el 1897 i Happy Hooligan de Frederick Burr Opper el 1899.
A partir d’aquesta etapa, al segle XX podem considerar que va ser l’etapa d’or pel còmic, pel fet que van incrementar les tires diàries a la premsa, els còmics books i els superherois, això fa que experimenti una ràpida expansió internacional.
ELEMENTS CÒMIC
VINYETA
A la vinyeta es representen mitjançant la imatge un espai i un temps de la acció narrada. La durada del temps, les dimensions de l’espai on transcorre l’acció… es poden percebre segons la forma i la grandària d’aquesta.
- VINYETES FLOTANTS: Aquest tipus de vinyetes no tenen límits. No hi ha un requadre que les delimiti.
Les altres vinyetes que es troben al voltant d'aquesta “vinyeta flotant”, poden trepitjar el dibuix d'aquesta, o algun element poden quedar sobre altres vinyetes que sí que estiguin delimitades.
- A SANG: Es refereix a una vinyeta sense marge, en la qual s’utilitza tota l’amplada de la pàgina. Així doncs, s'utilitzen per a situar al lector en un lloc, enquadrar a diversos personatges o simplement fer una imatge més completa en tenir més espai per a dibuixar, indiferentment del seu contingut.
- SLASH PAGE: Aquestes vinyetes ocupen tota la pàgina o poden ser fins i tot a doble pàgina.
També solen anar a sang, hi ha molt més espai per a la imatge i per tant fa una major impressió. Aquestes s'utilitzen per a moments importants, d'acció o de presentació d'un escenari.
FORMES I GRÀNDARIES
Hi ha infinites formes i grandàries, algunes d’elles són: rectangulars, triangulars, circulars… la relació entre l’espai, la vinyeta i el tipus són importants per crear el ritme de lectura de la història.
PLANIFICACIÓ I COMPOSICIÓ
La planificació consisteix en pensar l’ordre i mida de les vinyetes en la composició. Cal endreçar i distribuir les vinyetes de la manera més correcte segons l’espai disponible per aconseguir un composició equilibrada i llegible.
PERSPECTIVA
Per donar realitat i espai a les il·lustracions cal perspectiva, profunditat. Per aconseguir això necessitem plans generals; que descriuen l’ambient i l’entorn on passa l’acció. També s’ha de tenir en compte l’angle de visió, aquest pot ser horitzontal, picat, contrapicat, zenital… depenent de quin s’esculli la sensació varia.
ELS PERSONATGES: expressions facials i moviments dels cos
A les vinyetes apareixen il·lustracions de paisatges, personatges i objectes; a més, aquests van acompanyats de diàlegs. La RAE defineix els herois com a persones que fan una acció molt abnegada en benefici d'una causa noble. Persona il·lustre i famosa per les seves gestes o virtuts.
Els textos i els símbols gràfics:
1- Carteles i Cartutxos:
Aquest tipus de text apareix sempre que el narrador vol parlar a la història.
Si és una cartel·la, apareixerà en forma de requadre, normalment a la part superior de la vinyeta.
Si és un cartutx, ocuparà l'espai d'una vinyeta.
- Es fa servir sobretot per donar informacions sobre l'espai o per indicar salts en el temps.
2- Bafarades:
Serveixen per introduir els diàlegs dels personatges. Normalment solen tenir una forma més o menys arrodonida i es componen de dos elements:
3- Onomatopeies:
Un darrer tipus de text que apareix a les historietes és l'onomatopeia, que consisteix a representar sons i sorolls mitjançant lletres especials: BOOM!, CRASH!, ZAS!, ZZZZZ.
EL MUNTAGE
Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització:
El muntatge consisteix en la col·locació ordenada de les vinyetes, en aquest procés s'ha de tenir molta cura dels conceptes d'espai i de temps perquè la historieta resultant de tota la narració sigui comprensible, clara i tingui un bon ritme.
Hi ha 6 tipus de transicions:
1. Moment a moment: Un lapse breu de temps. Lacció és immediata. No hi ha un canvi considerable en allò que s'està explicant. És una continuïtat.
2. Acció a acció: Una acció que canvia el sentit del que s'ha narrat. Hi ha una situació de causa/efecte.
3. Tema a tema: Dos moments que separats tenen un significat, però que es completen en estar encadenats junts.
4. Escena a escena: És similar a l'anterior, però tenen una distància més gran sigui d'espai o de temps.
5. Aspecte a aspecte: Hi ha associació per imatge.
6. Non sequitur: Cap relació aparent.
En aquest sentit, l'el·lipsi en el còmic actua com a crida al lector, com a interpel·lació, com a invitació a construir o reconstruir el sentit del relat. Sense el·lipsi, al lector només li quedaria aprovar o rebutjar l'argument. Sense el·lipsi, l'art del còmic tindria una simple funció estètica.
3. Documentació:
Un treball ben documentat és una obra creïble. És igual que el còmic sigui de ciència-ficció, un drama històric o una biografia d'un personatge públic, sempre hi ha referents en què recolzar-se per donar coherència a la història.
Se sol cercar documentació principalment a:
- El cinema i la literatura.
- En altres còmics.
- A Internet.
4. Planificació: desenvolupament espai-temporal de l'obra i terminis de lliurament.
5. Desenvolupament del guió:
- Producció o Dibuix
Aquests passos tenen molt a veure amb la tècnica seleccionada, en qualsevol cas, gairebé sempre se sol abordar els passos següents d'alguna forma o altra:
1. Storyboard i/o guió tècnic. Tant l'un com l'altre ajuden a trencar el gel a l'hora de començar a dibuixar, a més a més consoliden el guió a nivell gràfic per no haver d'improvisar res a la pàgina original.
2. Encaix a llapis i entintat.
3. Color (si n'hi hagués):
- Color directe (sobre l'original)
- Color digital (escaneig del llapis o la tinta original i pintar amb un programa de disseny per ordinador).
4. Art final. Preparació del fitxer final llest per imprimir i/o per ser publicat a la pantalla. Cal optimitzar el còmic segons els suports on es pugui reproduir.
TIPUS DE CÒMICS
Aquest s’ordena en base a diversos gèneres temàtics:
-
POLICÍAC: Compta amb relats de detectius que intenten investigar i averiguar l’autor d’un crim.
-
HUMORÍSTIC: El seu guió o plantejament està pensat per fer riure. Acostumen a plantejar una situació que causa gràcia, ja sigui per l'estupidesa dels personatges, com per l'absurditat de la situació.
-
D’AVENTURES: Explica relats fantàstics amb reptes que l’heroe ha de superar.
-
CIÈNCIA FICCIÓ: Aquest recrea ambients futuristes on la tecnologia i les seves conseqüències ofereixen reflexions estètiques, polítiques o socials, com per exemple viatges espacials, noves formes de vida...
-
BÈL·LIC: Aquest tipus de relat està ambientat a les guerres modernes de principis del segle XX.
-
ERÒTIC/ PORNOGRÀFIC: Aquest mostra històries amb continguts per adults i històries eròtiques.
-
MANGA: Aquest és una variant japonesa caracteritzada pel seu estil, narració i editorial propia.
-
TERROR: Explica històries de terror o suspens.
-
ROMÀNTIC: El tema principal és l'amor romàntic que sorgeix i es desenvolupa entre dos persones. En aquest tipus d'historietes poden existir altres subtrames, però han de girar al voltant del tema referent a a l'enamorament.
-
ESPORTIU: A la dècada del 1950 a la revista Tintin, es va publicar relats breus inspirats a la vida real de diversos esportistes.
.jpg)
