NOUVELLE VAGUE
Aquest moviment es situa a França durant la postguerra. A finals de la dècada dels 50 fins als 65.
En 1958, França es troba en una situació de crisis en l’àmbit de la política.
El conflicte d’Argèlia provocà entre 1954 i 1962, dos milions de joves fossin enviats a un altre continent per combatre guerres no reconegudes oficialment.
​
Rebutjava la manera tradicional de fer pel·lícules i afavoria a la innovació.
​
És considerat un dels corrents més influents del cinema, ja que marca un abans i un després en la història cinematogràfica
Veien el cinema com una manera de comunicar-se amb l’espectador.
​
Va partir d'un grup de joves realitzadors, procedents en general del món de la crítica, i més en concret de les pàgines de la revista francesa Cahiers du Cinéma.
​
Fundada el 1951 per André Bazin i J. Doniol Valcrose, va agrupar a crítics de cinema provinents d'una generació que es va anar preparant durant diversos anys com cinèfils aficionats, fidels espectadors dels cinema-clubs i especialment de la cinematografia francesa.
André Bazin seria el fundador i el membre més adult de la revista. Considerat "l'artífex" en termes teòrics de la Nova Ona. Va ser a Cahiers du Cinéma on per primera vegada es va exposar el concepte de "auteur" (autor). Aquest concepte es basava en la idea d'Andre Bazin que el cineasta hauria plasmar part de la seva ànima en l'obra realitzada.
​
El text que explicava: l'home que el va realitzar, que va generar l'adjectiu amb ell que es descriuria fins al moment a l'autèntic director / artista, seria un home que es va prendre aquesta idea a peu de la lletra, Francois Truffaut. Aquesta idea va ser assimilada per tots els membres pertanyents a la revista, es va convertir ràpidament en l'òrgan de difusió de les idees dels realitzadors més importants del que després es va conèixer com la Nouvelle Vague, des de l'editor Eric Rohmer fins a cada un dels crítics. Tots, en desenvolupar-se com a directors, farien cas de la teoria de Bazin.
​
Gràcies a l'actitud rebel dels directors el cinema va canviar radicalment i el cinema modern va néixer amb les seves pel·lícules.
​
.jpg)
.jpg)
CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS
-
Ús de noves tècniques cinematogràfiques que trencaven visualment i narrativament.
​
-
Les pel·lícules eren una constant experimentació.
​​
-
Esperit iconoclasta, es a dir, ja no tenien aquest respecte/admiració a les imatges.
​​
-
Ús de la ironia.
​​
-
Lligat a la societat i política de l’època.
​​
-
Temes: personatges irresponsables i relacions amoroses complexes.
​​
-
Exploraven temes existencials, relacionats amb el sentit de la vida.
​​
-
Busqueda artística de la veritat humana, tracten de mostrar a l'ésser humà de la manera més sincera possible.
​​
-
No eren lineals narrativament, feien salts temporals.
​​
-
Influències: neorealisme italià i cinema negre.
CARACTERÍSTIQUES FORMALS
​​
-
No trípode → més dinamisme.
​​ -
Grabar en localitzacions reals, rebutgen els sets de gravació.
-
​Diàlegs improvisats → espontaneïtat.
-
​​Produccions de baix cost.
-
​​So en directe.
-
​Tant en color com en blanc i negre
-
​​Jumpcut, salts temporals entre escenes.
-
​Pla seqüència.
DIRECTORS MÉS IMPORTANTS
JEAN-LUC GODARD
ÉRIC ROHMER
Pel·lícules destacades :
Le Signe du lion (1962)
AGNÈS VARDA
FRANÇOIS TRUFFAUT
CLAUDE CHABROL
JACQUES RIVETTE
.jpg)
_-_Fondo_Mar%C3%ADn-Kutxa_Fototeka.jpg)
Pel·lícules destacades :
Les cousins (1959)
FREE CINEMA
Sorgeix alhora amb la Nouvelle Vague. Es un moviment britànic. Situat a finals de la dècada dels 50 fins als 60. Els anys 1960 van ser una època de prosperitat que va donar inici a la modernització d’Anglaterra.
Trenquen amb el cinema Nord-americà i
segueixen la tradició d’un estil més realista.
​
Sorgeir el Manifest dels joves irats (Angry young men), les seves obres eren una crítica des del punt de vista de la classe baixa, criticaven el sistema polític i social respecte a la diferència de poder entre classes.
CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS
-
Històries creades a partir d'allò quotidià i compromeses amb la realitat social de l’època.
-
Influït per la Nouvelle Vague francesa.
-
Objectiu → Apropar-se als éssers anònims de la societat (classe baixa i treballadors).
-
Inconformisme social, a causa de la diferència de poder entre les diferents classes socials.
​​
-
Crítica la burgesia i la societat amb amargor i ironia.
-
Reflex de la tristesa de la vida urbana/industrial que es trobava absolutament mecanitzada.
-
Denuncien l'aïllament de l'ésser humà (incompresos).
-
Renovació temàtica:
-
Personatges→ Proletariat
-
Escenaris→ Zones industrials
-
Quotidianitat
-
CARACTERÍSTIQUES FORMALS
​​
-
Efectes expressius molt lliures.
​
-
Cinema documental.
​
-
Es grava en blanc i negre amb pel·lícules de 16 0 35 mm.
​
-
So en directe.
​
-
Estètica realista.
​
-
Pressupost reduït → Rodat amb petits equips i al marge dels estudis.
​
-
Bandes sonores → Jazz.
​​
DIRECTORS MÉS IMPORTANTS
JACK CLAYTON
KAREL REISZ
​
TONY RICHARDON