NEOREALISME ITALIÀ
Sorgeix a Itàlia després de la II Guerra Mundial. Situada a finals dels anys 40 per això se li dóna aquest nom.
Va revolucionar èticament i estèticament el cinema italià i del món sencer a l'època, ja que va marcar una revolució i una renovació del sector. Inclús influirà a les altres arts, especialment a la literatura.
Així i tot, és bastant eclèctic: no hi ha una definició única, sinó que té a veure amb l'aparició de determinats directors i cert tipus de pel·lícules. Encara que no dominava tota la producció italiana, era el corrent que predominava.
-
1943: Cau el règim feixista de Mussolini.
-
1945: Acaba la Segona Guerra Mundial: reconstrucció.
-
País en ruïna absoluta social, econòmica i institucional. Pobresa i ferides obertes per la guerra.
-
Caiguda del feixisme: s’elimina la censura i els directors tenen més llibertat = naixement del corrent.
-
Eina propagandista i manipuladora incentivant la figura de Mussolini com al cap de tot.
-
Cinecittà: creador de cinema quan estava Mussolini, productora de cinema més avançada a tot el món.
-
Els cineastes es refugiaven amb les produccions americanes, ja que no eren tan patriòtiques i mostraven un paradís a la terra. Era el referent que tenien els directors des de patits.
-
Així i tot no es sentien representats en el cinema americà. Leo Leonganesi va dir als directors que comencessin a filmar el que hi havia al carrer, la realitat.
CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS
Refusen el que és màgic, fantàstic, abstracte...
No exclouen elements de la realitat.
Dramàtiques i no comercials.
Punt de vista objectiu, directe (proper al dels documentals).
Tractaven temes socials de la vida diària de la classe treballadora (sectors desfavorits).
Ambientades en espais naturals: carrers, cases, llocs públics...
Mostra i critica la dura realitat.
Visibilitat a temes no tractats abans: atur, situació de dones i nens...
Finals tristos, mai feliços.
Nens: espectadors del món.
CARACTERÍSTIQUES FORMALS
Pocs recursos de producció.
Reducció de la fragmentació d'escenes.
Utilitzaven actors reals i també no professionals.
Mitjans senzills i pobres a causa de la crisi econòmica de la postguerra.
S'inclou la imatge i participació de la dona.
Il·luminació sempre natural.
S'elimina les regles del guió estricte i recorren l’ús de la improvisació.
El so no era directe i es recorria a l’ús del doblatge.
Més mobilitat i comença la gravació a mà.
Es renuncia a l'omnisciència de les pel·lícules clàssiques.
DIRECTORS MÉS IMPORTANTS
LUCHINO VISCONTI
Director de cinema, teatre, guionista i escriptor important que va impulsar als productors italians a fer pel·lícules que reflexessin la realitat nacional de l’època. Algunes de les seves obres més rellevants són Obsessió i La terra tremola.
ROBERTO ROSSELLINI
Va ser un dels directors més importants del neorealisme italià. Va néixer en una família burgesa de Roma i el seu pare va construir el primer cinema de la ciutat. En quant a pel·lícules té Roma, ciutat oberta la qual és considerada una de les millors d’aquesta època.
VITTORIO DI SICA
Vittorio di Sica va ser director i actor de cinema Italià i un dels personatges més importants del neorealisme italià amb una de les millors obres d’aquest moviment i el que alguns crítics d’avui en dia podrien denominar com a el millor film de la història El lladre de bicicletes. També n’ha fet d’altres com Sciuscià i Umberto D.
GUISEPPE DE SANTIS
Giuseppe de Santis, director de de cinema italià i guionista és un gran representador de el neorealisme italià que va seguir a la segona guerra mundial. Té una de les obres representatives d’aquest moviment, Riso Amaro.
