top of page

CINEMA D'AUTOR

Es comença a classificar com cinema d'autor a partir de la dècada del 1960.

​

En els anys 60 al segle XX, un grup de crítics de cinema francesos comencen a plantejar-se interrogants sobre el rol del director dins d'una pel·lícula.

 

Proposen que el cinema que havia de tenir una visió particular de la realitat i revelar la presència d'un autor-director responsable per a les imatges projectades. 

 

cine-de-autor-autoria-amanecer-murnau-historia-del-cine-palomitron.png
historia-del-cine-de-autor-El-palomitron-.png
cine-de-autor-cinephilia-1024x696.jpg

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

  • El cinema d’autor es un punt intermedi entre el narratiu i el no narratiu, és a dir, en les pel·lícules d’autor ens trobem amb uns personatges i una trama, però en aquest tipus de cinema no es tan important el que s’explica sinó com s’explica. 

 

  • Els directors autors utilitzen una sèrie de recursos com per exemple plans estranys que mai veuríem en pel·lícules com els jocs de la fam, ira de titans, per citar alguna de les pel·lícules que estan actualment en la cartellera. Aquesta afany de sorprendre’s i sortir de la norma buscant noves formes de dir les coses, no es una qüestió de ser més o menys modern. Aquests directors el que pretenen és imprimir en les seves pel·lícules el seu segell personal, el seu punt de vista sobre la vida, deixant de banda la història i centrant-se en la psicologia dels personatges.

 

  • El que caracteritza a les pel·lícules d’autor és la recerca de la versemblança. El que busquen els autors es plasmar la vida tal com és, o almenys com ells entenen que és.I per plasmar tot això en una pel·lícula, els directors autors fan servir tècniques de muntatge arriscades, per exemple, deixen finals oberts, utilitzen símbols…

 

  • El director té un paper molt important, basat normalment en un guió propi.

 

  • En el cinema d'autor, l'autor és normalment identificable o recognoscible per alguns trets típics a la seva obra., ja que fa ús de trets característics o rellevants, propis de cada autor.

 

  • Tractament de temes conflictius o que conviden a obrir un debat de reflexió pels espectadors.

​

  • Normalment el mateix autor recórrer als mateixos actors i actrius per les seves pel·lícules. 

​

 

DIRECTORS MÉS IMPORTANTS

QUENTIN TARANTINO

Jean-Luc_Godard_at_Berkeley,_1968.jpg
Quentin_Tarantino_by_Gage_Skidmore.jpg

Pel·lícules destacades:

Pulp Fiction (1994)

 Django desencadenado (2012)

 Malditos bastardos (2009)

​​

WOODY ALLEN

GettyImages-73906602.jpg

Pel·lícules destacades:

Manhattan (1979)

Annie Hall (1977)

Delitos y faltas (1989)

DAVID LYNCH

img-david-lynch-01-184117216071-750x1000.jpg!Portrait.jpg

Pel·lícules destacades:

Una historia sencilla (1999),  El hombre elefante (1980), Mulholland Drive (2001)

​​

Marta Busquets González

bottom of page