​

​

TERMINOLOGIA D'UN PROJECTE AUDIOVISUAL

​

PREPRODUCCIÓ: preparació de tots els elements implicats en un projecte abans de dur-lo a terme. 

IDEA INICIAL: concepte general de com serà el projecte. Normalment, el resultat final és diferent de la idea inicial. 

​

STORYLINE: argument resumit de la història breument explicat. Ho ha d'explicar tot, fins i tot el final. 

​

ESCALETA: ens divideix l'audiovisual en escenes i ens permet identificar l'estructura argumental de la història.

​

GUIÓ LITERARI: Descriu el que passa i com passa, donant una forma més visual a l'argument. 

​

GUIÓ TÈCNIC: Ens dona la informació necessària per executar tots els plans i seqüències de l'audiovisual. Detalla l'angle, el so, la il·luminació i el moviment de càmera. 

​

STORYBOARD: Conjunt d'il·lustracions que apareixen ordenades en seqüència per mostrar com es veurà l'audiovisual. 

​

PRODUCCIÓ: És el procés de gravar, rodar o animar un audiovisual. 

​

GRAVACIÓ: Procés de rodar tot el material que apareixerà en l'audiovisual. 

​

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: Es la presa de decisions que afectaran l'aparença visual del projecte com

per exemple el vestuari, el decorat, les localitzacions, el maquillatge...

​

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: L'apartat visual del projecte relacionat amb les càmeres. Dins de la direcció de fotografia s'inclou la il·luminació, l'enquadrament, el color, l'ambient la textura...

​

DIRECCIÓ D'ÀUDIO: És l'apartat que inclou tota la música i els sons que apareixen en l'audiovisual. Es manipulen i s'editen perquè encaixin perfectament amb el projecte.

​

ATRETZZO: Conjunt d'objectes que formen part de l'escenografia d'un espectacle o muntatge audiovisual.

​

ESCENOGRAFIA: Conjunt d'elements visuals que formen part d'una escena. Inclou el disseny de l'espai, el disseny del personatge i el de les arts d'il·luminació. 

​

POSTPRODUCCIÓ: Manipulació del material digital o analògic, canviant-lo un cop ja ha estat enregistrat. 

​

EDICIÓ: Muntatge dels fotogrames i els sons, enllaçant-los i tallant les parts sobrants. Es fan servir diverses tècniques per aconseguir el millor resultat. 

​

DISTRIBUCCIÓ: Fase entre la postproducció i l'exhibició en la qual es fa màrqueting i propaganda del producte perquè arribi a l'audiència més gran possible. 

​

PRESENTACIÓ: Fase en la qual es mostra el projecte acabat al públic.

​

​

TERMINOLOGIA D'UN PROJECTE AUDIOVISUAL

​

BRIEFING: Document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada. El document el crea el/la sol·licitant del projecte i ha de ser aprovat per l’equip directiu creatiu.

​

DIRECTOR D'ESTRATÈGIA (PLANNER): És la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària. El seu paper es crear estratègies publicitàries que permetin que el producte anunciat arribi i sigui comprat per més consumidors.

​

POSTPRODUCCIÓ: És l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc. S’ajunta el material seleccionat per donar la forma final a l'anunci.

​

JOCS PUBLICITARIS: Jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc i, d’aquesta manera, donar-se a conèixer.

​

SEGMENTACIÓ: És l’acció de dividir el conjunt del mercat en segments més petits per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc. i serveix per tenir en compte les necessitats i característiques del receptor per tenir en compte quina és l'estratègia de màrqueting més adient.

​

IDENTIFICACIÓ: Estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.

​

PUBLICITAT EMOCIONAL: Estratègia que consisteix a anunciar un producte, campanya o servei utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals. Per tant, volen que el consumidor no pensi de manera objectiva sinó subjectiva envers el producte.

​

PUBLICITAT ENGANYOSA: Publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc. i fa que s’esperin adquirir un producte o servei que realment no és com el promocionen.

​

PÚBLIC OBJECTIU: És el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target o target group.

​

POSICIONAMENT: Estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el mateix producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor. La finalitat de tota campanya publicitària és que el seu producte ocupi un lloc positivament distintiu en la ment del consumidor.

​

PUBLICITAT VIRAL: Publicitat (a vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu entorn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada propagador no es sumen infectats sinó que es multipliquen. És la manera que té la publicitat d’arribar a un major nombre de persones.

​

ESLÒGAN: Frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius. Ha de ser concisa, expressiva i fàcil de recordar.

​

TERMINOLOGIA CÒMIC

​

BRIEFING: Document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada. El document el crea el/la sol·licitant del projecte i ha de ser aprovat per l’equip directiu creatiu.

​

ORGANITZACIÓ SEQÜENCIAL: El còmic està format per una seqüència vinyetes ordenades de manera que expliquen una acció. 

 

• LLENGUATGE COL·LOQUIAL:  El llenguatge verbal intenta ser natural, un llenguatge dirigit a les masses amb una intenció de comunicació quotidiana. 

 

• UTILITZACIÓ DE CODIS PICTOCINÈTICS: Utilització de senyals o imatges per representar el moviment d’una escena, com ara les línies cinètiques. 

 

• UTILITZACIÓ DE CODIS AUDIOPICTÒRIC: Els sons es simbolitzen de manera gràfica com per exemple amb onomatopeies com: Baff, Pum, etc. 

 

• GUIÓ I DIBUIX: Aquests requereixen dues figures molt importants; l’escriptor i el dibuixant. Desenvolupen l’aspecte narratiu i el plàstic. 

 

• TEXTOS PLÀSTICS: Un altre element molt important és la disposició i format dels textos que hi apareixen, aquests elements conformen una funció més expressiva que literària. Per exemple les bafarades, que poden significar un pensament, o el format d’un text, aquest pot ser de mida gran, això podria significar un crit o un soroll estrident.  

 

• CAPACITAT SIMBÒLICA: Els símbols serveixen  per transmetre idees complexes. Amb el temps s’han acabat caracteritzant al llenguatge del còmic i sovint es llegeixen de manera natural. Un exemple és la representació d’una bombeta quan algú té una idea. 

 

• ESPAI I TEMPS: Mitjançant la seqüència de vinyetes fa la sensació del pas del temps i espai que exposa la imatge. 

​

​

ELEMENTS DEL CÒMIC

​

VINYETA: Requadre delimitat per línies negres que representa un instant de la historia.  

 

BAFARADES: és una convenció específica dels còmics i caricatures, destinada a integrar gràficament el text dels diàlegs o el pensament dels personatges en l'estructura icònica de la vinyeta. Aquest apunta a un personatge determinat, al qual s'atribueix el seu contingut sonor. Segons el seu contorn pot ser una conversa, un crit, una conversa conjunta, un pensament, un xiuxiueig… 

 

CARTELA: És la veu del narrador, i usualment es col·loca a la part superior de la vinyeta. Aquesta pot ser rectangular. 

 

CARTUCHO: És una bafarada específica, generalment de forma rectangular, col·locat en la part superior de la vinyeta i el fons de la qual és d'un color diferent a les bafarades “corrents”. Literàriament també se'l coneix com didascalia. La seva funció és servir com a suport a la narració, assenyalant canvis de temps, lloc, etc.

 

ONOMATOPEIA: Es la formació de mots a partir de la imitació de sons naturals normalment utilitzada als còmics. També és una forma d’afegir dinamisme a la seqüència. 

 

GUTTER/CALLE/CARRER: El carrer té com a funció bàsica i primordial el separar les vinyetes entre sí amb la finalitat de mantenir ordenada d’una pàgina. 

 

VINYETES FLOTANTS: Aquest tipus de vinyetes no tenen límits. No hi ha un requadre que les delimiti.

Les altres vinyetes que es troben al voltant d'aquesta “vinyeta flotant”, poden trepitjar el dibuix d'aquesta, o algun element poden quedar sobre altres vinyetes que sí que estiguin delimitades.

 

A SANG: Es refereix a una vinyeta sense marge, en la qual s’utilitza tota l’amplada de la pàgina. Així doncs, s'utilitzen per a situar al lector en un lloc, enquadrar a diversos personatges o simplement fer una imatge més completa en tenir més espai per a dibuixar, indiferentment del seu contingut.

 

SLASH PAGE: Aquestes vinyetes ocupen tota la pàgina o poden ser fins i tot a doble pàgina.

També solen anar a sang, hi ha molt més espai per a la imatge i per tant fa una major impressió. Aquestes s'utilitzen per a moments importants, d'acció o de presentació d'un escenari.

​

LÍNIES CINÈTIQUES:  Podem diferenciar entre:

- HORITZONTALS: Normalment indique moviments ràpids a l’esquerra o la dreta.

- VERTICALS:  Poden utilitzar-se per donar èmfasi a el que està dient un personatge. 

- DIAGONALS: Podrien descriure èmfasi o moviment depenent de l’acció. 

 

PARTICIPANTS

​

GUIONISTA: El guió es podria dir que es el més important a l’hora de crear un còmic o qualsevol història, aquest està composat per un nombre determinat de vinyetes, i aquestes  han de contenir una descripció de l’escena, l’ambientació i els diàlegs  dels personatges. Per tant, el guionista es la l’autor intel·lectual de la forma inicial del producte final.

 

DIBUIXANT: Aquesta és la persona que és capaç de traduir el guió a imatges a llapis. 

 

ENTINTADOR: S’encarrega de repasar els dibuixos i il·lustracions del dibuixant amb tinta.

 

COLORISTA: Aquest proporciona color a les vinyetes

 

RETOLISTES: Una vegada tot està dibuixat, repassat i colorejat,  el retolista coloca els textos, bafarades i diàlegs a cada pàgina i vinyeta 

​

​

TIPOGRAFIA → Conjunt de trets que caracteritzen l'escriptura en un context determinat. Inclouen la font de lletra, la mida, o l'espai entre lletres, paraules i línies. També si el text serà manuscrit o mecanografiat.

 

ORTOTIPOGRAFIA → És a dir, es tracta de l'ús de la tipografia amb una determinada intenció. L'ús de les majúscules o d'un determinat tipus de lletra no té més raó de ser que el de complir les normes establertes, mentre que des del punt de vista de l'ortotipografia l'elecció aquests dos fets comporta un significat final al text, com crits o una manera determinada de parlar.

 

ENUIG → Es tracta de símbols relacionats amb la tragèdia o la mala sort, com ara les calaveres, els núvols de tempesta, els núvols de fum o les explosions. Les paraulotes i insults, per la seva banda, tenen la seva raó de ser en la censura que existia en molts països en el moment en què els còmics van començar a difondre àmpliament en el mercat.

​

EXPRESSIONS FACIALS: Les expressions facials a més d'expressar les emocions, també serveixen com a mitjà d'expressió de la personalitat, de les actituds cap als altres, l'atracció i l'atractiu, el desig de comunicar-se o d'iniciar una interacció i el grau d'expressivitat durant la comunicació.